Manuel de Pedrolo [1918 - 1990] va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Va ser molt llegit i també va destacar com a novel·lista, va cultivar tots el gèneres: poesia, narrativa, recrear nous móns, que o bé retrataven una societat complexa i reprimida tant políticament, sexualment, socialmente o n'imaginaven una de nova amb unes altres possibilitats, sobretot d'alliberament personal o colectiu. Va ser orfre de mare i va ser criat pel seu pare i la seva tia, va passar la infantesa i la joventut a Tàrrega.
A Pedrolo, la vida li havia anat prenent tots els afectes i Manuel era toto el que tenia, ja que el seu pare l'admirava, també admirava l'entesa i l'aplom per defensar el que veia just.
Manuel volia ser psiquiatra, llavors se'n va a Barcelona a intentar seguir la carrera. Algunes vegades, a casa, veient-lo diferent, per la falta de comprensió i de sensibilitat per entendre'l, li havien dit que era boig. Això l'afectava moltíssim.
A Valladolid comença a escriure profusamen la seva promesa, Josefina Fabregat. La família d'ell no vol acceptar-la, però ell no cedirà.
Desprès d'acabar la guerra Manuel de Pedrolo se'n va a Tàrrega i es manté amb l'herència de la seva mare. Al cap d'uns quants anys decideix instalar-se a Barcelona amb la seva dona. Tenen una filla: Adelais. Aquí i treballarà en diferents llocs, fent diferents feines.
Més tard, sobreviu amb dues dedicacions que faran que així tingui més temps per llegir i escriure, també perquè li donarà més satisfacció com l'home que és.
Amb el temps anirà escrivint i guanyarà premis, el públic estarà molt satisfet i començarà la seva feina com traductor (al català).
Manuel pensaba que la literatura catalana pairalista i va estar influit per uns francesos que l'interessaven ja que s'atansaven molt a la seva manera de rumiar, tant en les seves traduccions com en els seus altres treballs, farà una aportació molt important a la cultura catalana.
