Joc Brut

Gènere:
És una novel·la policíaca, es podría classicar dins la prosa en llengua catalana. És una novel·la tant per a adults com també per a joves, pel fet de que tracta l'intriga, l'amor, les conseqüències de les coses que fem i que hem de ser conscients a cada moment del que decidim fer, perquè això pot comportar una sèrie de problemes o circumstàncies incòmodes.

Tema:
Tracta principalment de l’amor, l’engany, la traïció i l’ambició.
Si ens centrem en el tema quan es refereix als diners que la protagonista desitja tenir (ambició) fa canviar els valors morals, la seva manera de ser, pensar o actuar d'ell per tan sols l'amor que sent ell per ella.


Argument:
Un dia.. I no com qualsevol altre, en Xavier puja a la seva autocar com cada dia per anar a treballar es troba amb una persona que farà canviar radicalment la seva vida. La Juna, una noia segons ell preciosa, maravellosa, bellísima.. Com no havia vist mai a la seva vida.
En Xavier decideix parlar-li, decideix apropar-se a ella per poder coneixer-la, ja que, allò que estava sentint per aquesta noia no ho havia sentit mai. A mesura que passa el temps, ells van agafant un camí que sembla sigui el mateix per als dos.. Fins que arriba un moment que en Xavier decideix tenir algo més amb la Juna, tenir una relació més formal, però ella sempre li deia que necessitava ser diferent a les altres, que no volia viure com qualsevol altra dona i lo que ell li podia oferir no era suficient, no en tenia prou amb el seu amor. La Juna volia tenir diners, molts diners.
Així doncs, li va proposar a en Xavier que matés al seu oncle, ja que si ho feia tendrien suficients diners com per poder estar junts i viure sense cap tipus de necessitat. La resposta de'n Xavier va ser ràpida i immediata, no. Però amb el temps se'n va adonar de quan estimava a la Juna i va decidir fer-ho. I no tan sols ho va fer, sinó que va creure que lo millor era fer veure que havia sigut un suicidi.
Van decidir que després de matar-lo ella marxaria i es trobarien un altre cop, al cap d'uns sis mesos en un cinema que habituavent, però la Juna no es va presentar mai i ell va decidir buscar-la fins que la va trobar i va descubrir que la Juna tenia un amant i que en veritat el que era el seu oncle era el seu marit.
Va ser la policía qui li va explicar tota la veritat de la Juna a en Xavier, també li van dir que savient des d'un bon principi que la mort del Coronel Virós (marit de la Juna) no havia sigut un suïcidi perquè tenia el barç dret paralitzat.
Van agafar a en Xavier a casa de la Juna, quan intentava atacar-la físicament, deixant-li una marca a la cara perquè així ja no pugués fer-li més mal a ningú per la seva bellesa que hipnotitzava i feia perdre el sentit de la raó a quealsevol persona.
 
 
Personatges principals:
 
Xavier: Tenia uns 30 anys aproximadament, amb un color de cabell castany clar pràcticament ros, força alt i té un cos atlètic i també forçut, tenint amb compte els detalls que ens ensenya el llibre ho podríem intuïr. Treballava en una empresa que feia una mena de enquestes pel carrer a la gent; feina que no li donava els diners suficients, ja que, la seva situació econòmica no era gens bona. Vivia en un pis molt petit i que compartia amb la seva mare, que malgrat vivient junts, pràcticament no es veient mai.
Es podria dir també que psicològicament era un noi molt atrevit, si ens referim a l'actitud d'ell quan coneix a la Juna. També extrovertit, donades les cirqumstàncies i les tasques que havia de realitzar al seu treball i el podríem considerar un noi lluitador, pel fet de que, va buscar a la seva amada i fins que no la va trobar, no es va donar per vençut. En Xavier tenia un bon cor, perquè si va decidir fer lo que la Juna li demanava, va ser en conseqüècia de l'amor que sentia per ella, no obtant també va ser molt ingenu.
 
Juna: Una noia de 23 anys, el seu nom real es Caterina Freixa i casada amb un militar. En Xavier en transmet que ella és maravellosa, tota ella, les seves camer allargades, les seves cuixes, els seus pits, els detalls més insignificants de la seva cara, els seus llavis perfectes, que canviavent de color cada dia i els seus ulls que tenient aquella mirada penetrant la feient diferent a qualsevol altra.
Pels comportaments de la Juna podem intuir que és ambiciosa, cruel, egocèntrica i egoísta, malgrat que en el transcurs de l'obra de vegades intenta enganyar i fa veure que en veritat no és dolenta.
 
 
Personatges secundaris:
 

La Mare de’n Xavier
Coronel Virós
Senyor Ferrús, cap de les torres.
Jefe Sorribes
Els 2 policies
Pol, promès de la ”Juna” i advocat
Diversos camarers


Tipus de narració:

Podem apreciar un narrador diegètic, és a dir, que exposa conscientment una narració, des del mateix moment en que viu les experiències, i, per tant, es la presència d’un narrador que al mateix moment fa de protagonista, explica els fets en primera persona. Així doncs, tota la novel·la, està explicada per ell.


Discursos:

En l'obra podem trobar difernts tipus de discursos:


- Descripció: En el moment que apareix la Juna, descriu com és ella físicament.

- La narració: A mesura que viu les coses, les explica.

- El diàleg: Quan parla amb els personatges.